Com respondrà l’Iran a l’assassinat de Farkri Zadeh?

Per Elijah J. Magnier

Traduït per Eli C. Casas

El president dels Estats Units Donald Trump i el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu van decidir fa temps que l’Iran és el seu pitjor enemic i que el seu programa nuclear havia de ser interromput o destruït de totes totes. Potser Trump considera a l’Iran com una de les raons de la seva derrota en la reelecció, o potser considera com a ‘missió no complerta’ el fet que l’Iran expandeixi el seu enriquiment nuclear i desenvolupi el seu programa de míssils balístics. Hi ha pocs dubtes de que Trump desitjava afegir aquestes dues gestes a la llista d’obsequis oferts a Israel; els territoris sirians ocupats dels Alts del Golan, la capital de Palestina, Jerusalem, el suport públic a la construcció il·legal d’assentaments en els territoris palestins ocupats i la normalització de relacions diplomàtiques amb països àrabs i musulmans.

D’aquí la motivació de Trump per a arrossegar a l’Iran a una guerra, o almenys assegurar-se de reduir a cendres l’acord JCPOA, en cas que Biden intentés restaurar-lo després del 20 de desembre de 2021. L’assassinat del científic iranià Mohsen Fakhri Zadeh va ser anunciat, no explícita, sinó implícitament per Netanyahu. Ara ens queda preguntar-nos, quines són les opcions de l’Iran? Qui fa costat a Israel en el seu assassinat? Com ha arrossegat Netanyahu a l’Aràbia Saudita en la llista d’objectius de l’Iran? En quina plataforma podem esperar que ocorri la pròxima escaramussa?

El primer ministre Netanyahu s’enfronta a les corts de justícia a casa, acusat de suborn i corrupció. Està intentant tot al seu abast per a mantenir-se en el poder i reunir més aliats. No ha titubejat a l’hora d’arrossegar al costat d’ell al seu nou aliat, l’Aràbia Saudita, en el seu joc contra l’Iran. Un primer resultat d’això és que ara l’Iran té un ampli espectre d’objectius a l’hora de respondre a l’assassinat de Fakhri Zadeh.

De fet, el primer ministre israelià té poques opcions per a involucrar-se en solitari en un conflicte més ampli. Al Líban, l’estratègia de dissuasió imposada per Hesbol·là força a l’exèrcit israelià a mantenir-se lluny de les fronteres. El líder de Hesbol·là, Sayed Hassan Nasrallah, va prometre atacar i matar a qualsevol soldat israelià a la primera d’oportunitat. El govern d’Israel va ordenar a totes les tropes retirar-se i prendre distància, deixant les fronteres desateses en els últims mesos. A més, Hesbol·là està transportant armes des de Síria fins al Líban sota la impotent mirada dels israelians, els qui temen atacar a un operatiu de Hesbol·là per equivocació i sofrir les conseqüències d’això. Hesbol·là ha imposat les normes de conducta i actuació amb Israel en un front en el qual Netanyahu se sent feble i vulnerable.

A Israel, l’exèrcit no està preparat per a la guerra. Els ports d’Israel, així com els seus aeroports, es troben a fàcil abast dels míssils d’alta precisió de l’Iran i els seus aliats, en cas de ser disparats des de Síria, Líban o l’Iraq. A més, l’economia israeliana ha sofert agudament a causa de la pandèmia de la covid-19. Per això, Netanyahu necessita a altres estats per a lluitar al costat d’ell (o en el seu nom). La revelació pública de la visita secreta que Netanyahu va fer a l’Aràbia Saudita per a veure’s amb el príncep Mohammad Bin Salman cobra més sentit després de l’assassinat de Fakhri Zadeh. Netanyahu ha volgut mostrar a l’Iran que no està sol en l’assassinat i que l’Aràbia Saudita està involucrada. Això significa que els targets de la venjança de l’Iran no es limitaran solament a Israel. El moviment de Netanyahu—la revelació de la trobada—es tracta clarament d’un cop baix, encara que això no és inusual donat el seu caràcter i estratègies.

No hi havia una necessitat real de revelar la data de la seva visita, tampoc de mantenir als civils monitorant el seu vol des d’Israel fins a la ciutat de Neom al Mar Roig. Això no és nou en les relacions saudites-israelianes. l’Aràbia Saudita ha finançat guerres que han estat portades cap per Israel, principalment al Líban, en 2006. L’anterior cap del Mossad, Tamir Pardo, va visitar Riad en 2014. El general saudita Anwar Eshki, ja retirat, es va reunir amb un oficial israelià a l’hotel King David en 2016, i un any després el cap dels espies saudites Khalid Bin Ali al-Humaidan va realitzar una visita secreta a Israel.

Per primera vegada des dels assassinats de quatre científics nuclears iranians en els últims anys, la comunitat internacional ha condemnat l’assassinat premeditat d’un civil a l’Iran, definint-lo com a ‘terrorisme d’estat’. Israel ha estat una vegada més acusat de violar la llei internacional, duent a terme un assassinat que és poc útil a l’hora d’aconseguir el seu objectiu de detenir el programa nuclear iranià. De fet, Israel ha dut a terme dotzenes d’assassinats contra militants no-combatents i civils sense cap mena de rendició de comptes global, seguint la tendència que ‘el que no és permès a cap estat li és permès a Israel’.

El servei d’intel·ligència exterior israeliana, el Mossad, no és tan competent com la seva reputació en els mitjans de comunicació pugui suggerir. La seva mediocritat ha estat públicament exposada: està lluny de tenir un ‘braç llarg’ i, de fet, és bastant dependent del suport internacional forà. Els agents del Mossad han estat rarament executats, excepte a Síria, quan Damasc va rebutjar qualsevol tipus de negociació. El Mossad no sols compta amb un gran pressupost i un subministrament quantiós de passaports falsos, també compta amb el suport de la comunitat internacional i les instal·lacions militars dels Estats Units a tot el món, depenent de la clandestinitat particular de cada operació i els seus objectius. El servei d’intel·ligència israeliana també pot confiar en el suport dels Estats Units i en la majoria dels països europeus per a alliberar o treure de contraban als agents del Mossad. En aquests recursos resideix la força d’Israel, a més del suport incondicional dels Estats Units quan un president com Donald Trump està en el despatx oval. Després de la normalització israeliana amb els països del Golf, Israel ara pot comptar amb el suport àrab, més que abans, per a coordinar les seves activitats clandestines en països on resideixen els enemics mutus d’aquests estats: l’Iran i l’ “Eix de la Resistència” (Líban, Síria, l’Iraq i Iemen).

L’assassinat del científic iranià va ser dut a terme un equip d’execució altament capacitat que no es va preparar per a l’atac en tan sols uns dies. L’equip tenia explosius, armes, mitjans econòmics i pisos francs per a reunir-se i capacitar-se com a equip per a l’operació. “Aquest tipus d’activitat requereix una operació patrocinada per l’estat”, afirmen fonts de seguretat iranianes a Teheran.

Israel, a diferència del president Trump quan va assassinar al general Qassem Soleimani, no va anunciar oficialment la seva responsabilitat per l’assassinat de Fakhri Zadeh, encara que Netanyahu sí que el va insinuar amb el seu propi estil. No obstant això, es va ordenar simultàniament que els B-52 estatunidenques tornessin a Orient Mitjà uns dies abans de l’atac i el Pentàgon va ordenar al portaavions USS Nimitz que tornés al Golf Pèrsic. Així mateix, l’administració estatunidenca va prometre atacar amb força si algun soldat estatunidenc era atacat a l’Iraq. Totes aquestes indicacions són preses per l’Iran com a senyals clars de la complicitat i responsabilitat dels Estats Units i Israel envers l’assassinat il·legal.

Quines són les opcions de l’Iran?

El comandant de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran, el major general Hossein Salameh, ha assegurat que “l’Iran respondrà”. Ha quedat patent el seu compromís, i no s’espera que arrisqui la seva credibilitat. El líder de la revolució, Sayed Ali Khamenei, va donar instruccions als seus comandants militars de “prendre la venjança justa pel màrtir Mohsen Fakhri Zadeh”. El comandant de la Brigada IRGC-Quds, el general Ismail Qaani, que representa el braç de les operacions iranianes en l’exterior, va indicar: “hi ha objectius que han estat identificats regionalment i els aliats de l’Iran participaran en la resposta”.

Segons les fonts, l’Iran ha començat a treballar en diversos nivells: 1) Descobrir l’equip responsable de l’assassinat. 2) Demanar a totes les ambaixades a l’estranger que sol·licitin la condemna de la comunitat internacional  del crim il·lícit de matar a un civil. 3) Identificar als partidaris de qualsevol possible acció israeliana: la dissuasió es realitza a manera de resposta, atacant objectius establerts per l’Iran a Orient Mitjà. 3) Buscar qualsevol equip preparat per a dur a terme un altre potencial atac per part d’Israel durant els cinquanta dies restants del mandat de Trump. 4) Identificar els objectius més urgents a atacar a Orient Mitjà. 5) Augmentar el nivell d’enriquiment d’urani, sense tenir en compte el JCPOA, i augmentar el nivell d’existències a més de 2.442,9 kg.

Les fonts entenen que no hi ha res que impedeixi que Israel dugui a terme nous atacs contra objectius iranians si no s’imposa la dissuasió, com ha fet Hesbol·là amb èxit al Líban. A més, qualsevol possible cop a Israel i els aliats dels Estats Units a Orient Mitjà (a l’Afganistan o Iemen, per exemple) enviaria senyals a Israel per a detenir-se, quan els interessos dels Estats Units a la regió siguin posats en perill.

Mentre Trump (a qui la nostra font descriu com “un elefant en una cristalleria”) estigui en el poder, l’Iran ha decidit no anar a la guerra i mentrestant no serà arrossegat a situacions i renyines imposades pels seus enemics. Per tant, la guerra total encara no està sobre la taula, fins i tot sent probable que es produeixin més atacs cibernètics, de sabotatge o d’assassinat en les pròximes setmanes. “El compte està obert amb Netanyahu, no hi ha necessitat d’afanyar-se, hi haurà altres oportunitats”, va concloure la font.